Publicat per

SUBTERRANI // Instal·lació sonora

Publicat per

SUBTERRANI // Instal·lació sonora

Hola, companyxs, Sento el retard en pujar la pràctica. He volgut fer algunes correccions del text abans. Us deixo l’arxiu sonor de la instal·lació, que us recomano escolteu amb auriculars. I, també, us deixo el dossier amb l’explicació del projecte. Gràcies per tot! I fins la propera Alexandra       Mòdul 10. Instal·lació sonora …
Hola, companyxs, Sento el retard en pujar la pràctica. He volgut fer algunes correccions del text abans. Us deixo…

Hola, companyxs,

Sento el retard en pujar la pràctica. He volgut fer algunes correccions del text abans.

Us deixo l’arxiu sonor de la instal·lació, que us recomano escolteu amb auriculars. I, també, us deixo el dossier amb l’explicació del projecte.

Gràcies per tot! I fins la propera

Alexandra

 

 

 

Debat0el SUBTERRANI // Instal·lació sonora

No hi ha comentaris.

Publicat per

PR Art sonor

Publicat per

PR Art sonor

Debat3el PR Art sonor

  1. Francesc Pujol Ibarz says:

    Hola Maria del Mar,

    m’ha semblat molt interessant aquest treball que has fet i parlar sobre l’absència i el dol. Trobo que el títol de l’obra està molt ben trobat, el larari, aquell petit altar casolà dedicat als Lars (divinitat domèstiques), com a cerimònia íntima i que comparteixes. La idea de l’olla, com a element personificat d’allò domèstic i quotidià, metàfora de la cuina i la  taula com a espai de trobada, i d’on es projecta aquesta absència recuperada pel record, he pensat que era molt encertada.  La veritat és que és una llàstima que no ho hagis pogut fer-ne partícips a més persones ni que puguem veure’n el resultat.

    Salut i bon estiu!

    Francesc

  2. Jordi Llort Figuerola says:

    Molt bones Maria del Mar,

    Felicitats per Lararium II. Crec que el teu projecte i el meu comparteixen aproximacions; com la memòria, la interacció del públic i l’activació d’objectes quotidians com a contenidors de relats personals i col·lectius.

    Potser et centres més en el dol familiar i la reconstrucció afectiva de la figura de la teva tieta a través de la cuina, les receptes i els records domèstics, l ameva proposta trasllada aquesta dimensió memorial a l’àmbit territorial i etnogràfic, fent emergir les veus de la pagesia de les Hortes de Tarragona mitjançant la interacció amb pedres ceràmiques sensibles al tacte.

    Converteixes l’objecte físic en un dispositiu d’escolta, però no queda clar si finalment has pogut fer servir els Xciters, crec que has fet servir el mecanisme detector de llum, però queda pendent cóm has realitzat les connexions dels mecanismes, i adjuntat les veus en .mp3 és segur, però ho has fet mitjançant MicroSD i targetes com les DFPlayer Mini que jo he utilitzat?

    Com a possibles millores, crec que hauries d’activar la dimensió del públic, ampliant les possibilitats d’identificació amb objectes dels visitants i la connexió entre memòria íntima i experiència compartida.

    La proposta ja planteja una evolució futura amb múltiples olles, sensors i una dimensió olfactiva, però també podria beneficiar-se d’una major contextualització espacial dels records, mitjançant visuals o arxius documentals que ajudin el públic a reconstruir l’univers familiar al qual remeten les veus. D’aquesta manera, l’obra mantindria la seva gran càrrega emocional i autobiogràfica.

    Espero els teus comenataris, si encara estem a temps.

    Atentament,

    Jordi Llort-Figuerola.

     

  3. Jordi Llort Figuerola says:

    Per cert, com que abans no he posat cap referent, ho faig en aquest paràgraf:

    Com cites, l’artista Félix González-Torres transforma l’absència i el dol, i com Lararium II també, transformant l’experiència participativa per donar pas a la memòria, al record de la persona absent. També refeents com l’artista que ja anomenes Janet Cardiff, i Christian Boltanski. Boltanski converteix objectes quotidians en vestigis biogràfics. I amb Cardiff perquè les veus enregistrades evoquen les presències invisibles. També hi trobo una connexió amb el concepte de paisatge sonor de Murray Schafer, perquè la peça reconstrueix un entorn domèstic desaparegut a partir de sons, records i relats familiars.

    Crec que aquest projecte també es pot relacionar amb algunes pràctiques de la instal·lació sonora participativa que hem treballat a l’assignatura del Taller d’Art Sonor, especialment aquelles que utilitzen l’objecte quotidià com a activador de memòria i presència. A Lararium II l’olla deixa de ser un simple contenidor per convertir-se en una interfície afectiva que connecta cos, record i escolta. Amb un aintencionalitat afectiva, buscant la proximitat i intimitat; les veus, els silencis i els costums familiars generen una experiència d’escolta íntima que convida el públic a acostar-s’hi amb cura i respecte.

    A partir d’això, podria ser interessant explorar una capa sonora més enriquida, incorporant paisatges acústics vinculats als espais de vida de la tieta; potser podrien ser sons de cuina, de la llar o de l’entorn quotidià com el mercat, etc.

    Moltes gràcies.

Publicat per

Pre entrega art sonor

Publicat per

Pre entrega art sonor

Aquest projecte consisteix en una instal·lació d’art sonor a l’exterior que explora el tema de la soledat a través de la representació d’una celebració inacabada o d’una trobada que no arriba a produir-se. La instal·lació se situarà a les afores del poble, en un espai allunyat del pas habitual de persones, però públic. L’elecció d’aquest emplaçament busca reforçar la sensació d’aïllament i d’espera, aprofitant també els sons naturals de l’entorn com a part de l’experiència. L’espai serà configurat com una…
Aquest projecte consisteix en una instal·lació d’art sonor a l’exterior que explora el tema de la soledat a través…

Aquest projecte consisteix en una instal·lació d’art sonor a l’exterior que explora el tema de la soledat a través de la representació d’una celebració inacabada o d’una trobada que no arriba a produir-se.

La instal·lació se situarà a les afores del poble, en un espai allunyat del pas habitual de persones, però públic. L’elecció d’aquest emplaçament busca reforçar la sensació d’aïllament i d’espera, aprofitant també els sons naturals de l’entorn com a part de l’experiència. L’espai serà configurat com una petita festa o celebració preparada. Hi haurà un tendal, una taula parada i diferents elements propis d’una trobada social. Tot i això, la taula només estarà preparada per a una persona, amb un únic plat, got, coberts i cadira.

La disposició dels objectes pretén generar una contradicció: l’escenografia suggereix una reunió o una celebració, però l’absència de convidats evidencia una situació de solitud. La instal·lació inclourà una composició sonora formada per sons quotidians relacionats amb la presència humana, però sense incorporar veus ni paraules.

Alguns dels sons previstos són: gots, moviments de cadira, passes, etc. Aquests sons apareixeran de manera esporàdica i separats per silencis prolongats. L’objectiu és crear la sensació que algú podria haver estat allà o que està a punt d’arribar, sense que aquesta presència arribi a materialitzar-se mai.

Com que la instal·lació es desenvoluparà a l’exterior, els sons ambientals naturals (vent, ocells, insectes o sorolls llunyans del poble) formaran part de l’obra. No es buscarà eliminar-los. La combinació entre els sons reproduïts i els sons reals de l’entorn pot contribuir a generar una atmosfera diferent

Mitjançant aquesta instal·lació es busca que l’espectador experimenti una sensació de quietud, expectativa i desconcert, qüestionant-se qui havia d’ocupar aquell espai i per què la trobada no arriba a produir-se.

Debat1el Pre entrega art sonor

  1. Lina María Bautista Rodríguez says:

    Hola Mireia, te bona pinta,
    pero on tens pensat ubicar els altaveus? Com es reprodueixen els sons?

Publicat per

Preentrega Pràctica Art sonor: Lararium II

Publicat per

Preentrega Pràctica Art sonor: Lararium II

Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència El projecte Lararium II és una instal·lació sonora i…
Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència El projecte Lararium II és una…

Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència

El projecte Lararium II és una instal·lació sonora i objectual concebuda per a la reinauguració del pis de Sant Feliu de Guíxols que vaig heretar l’any passat en morir la meva tieta, i que he estat reformant durant sis mesos. El projecte tanca el cicle d’un altre, Lararium, que vaig fer el semestre passat a l’assignatura de Taller de Videoart. A Lararium II el focus es desplaça de l’arxiu domèstic a la dimensió invisible de la memòria, davant la impossibilitat de recuperar la veu i els sabors de la cuina de la tieta. A l’antiga Roma, un lararium era l’altar domèstic, la zona del foc de la llar, on es recordava els avantpassats. Si a Lararium aquesta era la xemeneia de la casa, a Lararium II és la cuina, un entorn en el que vaig passar moltes hores felices aprenent a cuinar de la mà de la meva tieta (l’origin story del meu interès pel menjar com a matèria artística). Lararium II conclou el dol que ha atravessat tota la reforma i el converteix en so, però és un so volgudament alegre. En el moment en que els convidats aixequen la tapa de l’olla se senten les velles receptes de la meva tieta, se’n sent a ma mare, a ma germana i a mi comentant els vells dinars familiars, i se sent el brogit de l’oli i de la cocció. El tancament de la tapa restableix el silenci; l’olla conté un univers potencial d’afectes passats i presents.

Esbós secció tècnica 

El sistema opera amb un sistema de reproducció mecanitzada similar als de les targetes de felicitació musicals. Les olles de la meva tieta han de servir com a caixa de ressonància acústica per a cada track, tot i que encara he de definir si hi haurà sons en totes les olles, quantes n’hi haurà o si en algunes hi haurà realment menjar. Al capdavall, la instal·lació és una celebració de retrobament.

El hardware seran mòduls de gravació de so programables amb xip de memòria flash integrada, port USB de càrrega de dades i els altaveus més potents que trobi (de moment, només 0,5w), accionat per sensor lumínic. He intentat de trobar-ne de més potents, però tots implicaven unes habilitats de soldadura que no tinc, o no podia garantir que arribessin a temps per fer la pràctica.L’alimentació es farà amb les dues piles integrades, suficients per a l’estona de la benvinguda. L’automatització es farà mitançant el sensor lumínic LDR, que aprofitarà la capacitat de tancament de l’olla per registrar foscor absoluta. L’obertura de la tapa permet l’entrada de llum, cosa en teoria ha de fer que caigui la resistència metàlica que tanca el circuit, i farà sonar l’MP3. Aquest és el format en el que hauré de treballar el material sonor, que per les característiques tècniques de la placa ha de ser en mono (tot i que estic barallant la possibilitat de posar-ne dos en una mateixa olla, però el cost és un factor limitant). Les pistes les editaré en Audacity, i vull fer un vora de feltre negre al voltant de l’olla per assegurar-me’n la estanqueitat.

 

Debat0el Preentrega Pràctica Art sonor: Lararium II

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mòdul 1. Art sonor? Una interrogació crítica

Publicat per

Mòdul 1. Art sonor? Una interrogació crítica

Escoltar el silenci Centro la reflexió sonora en l’àmbit d’allò no humà, però que és vida i univers. Després de visionar el…
Escoltar el silenci Centro la reflexió sonora en l’àmbit d’allò no humà, però que és vida i univers. Després…

Escoltar el silenci

Centro la reflexió sonora en l’àmbit d’allò no humà, però que és vida i univers. Després de visionar el vídeo de la Fundació Joan Miró, certament no ens dona una resposta tancada per definir Art Sonor, més aviat obre camins. Ens fa veure que el so pot transformar completament una obra i la manera com la vivim. Més que definir una categoria, proposa una mirada àmplia i oberta, on el límit entre veure i sentir es desdibuixa i l’experiència artística es fa més rica i física.

Quan llegeixo als companys/es, destaco la pregunta que analitza la Maria del Mar Calpena, d’on podem extreure’n que es planteja una mena d’art dels sentits. Què vol dir exactament “art sonor”? No és una etiqueta tancada ni del tot consensuada, i justament per això tant l’exposició Art sonor?, com el monòleg en pòdcast d’Arnau Horta, conviden a repensar aquesta definició.

Quan diem que “no se sent res”, en veritat hi ha infinitat de sons al nostre voltant, molts humanament imperceptibles (l’antropocentrisme ens limita). O a la inversa, quan la gent diu, “és soroll”, aquesta subjectivitat sovint només demostra un gran desconeixement. I en aquesta amplitud d’ona, el mestre John Cage ho tenia ben clar. Com així descriu Horta; fou el precursor i artífex de l’art sonor tal com l’entenem avui, i juntament amb Max Neuhaus.

Cage portava als seus alumnes a sota d’un pont de l’autopista prop del centre d’art Black Mountain College, de Carolina del Nord, i allà els feia escoltar el brunzit del tràfic (moviment ràpid d’un cos dins l’aire), i allà el mestre Cage feia escoltar als alumnes i els explicava que aquells sons es podien interpretar com a sons interessants, ple de matisos tímbrics que calia escoltar atentament.

I segons m’explicava el Doctor en Art Sonor, Josep Cerdà, de vegades algun alumne deia; –No m’agrada. Aleshores Cage responia; –Escolta-ho més i ja t’agradarà.

D’esquerra dreta: Gravat d’un retrat de Beethoven, John Cage i Max Neuhaus.

Patrons de carretera i trànsit, del pas de l’un i l’altre, moments de brunzits o el res (absència de pas). La peça 4′33″ de John Cage, composta el 1952, és considerada “l’obra del silenci” perquè els/les intèrprets no tocaven els seus instruments musicals, i deixaven que els sons ambientals de l’entorn es convertissin en la música, convidant a la reflexió sobre la natura i la frontera entre so, silenci, soroll i música. El silenci també és tractat en el quart apartat “Els sons secrets del silenci” de l’exposició Art sonor?, a la fundació Miró.

En diàleg indirecte amb els silencis proposats per Cage. Neuhaus defensava sortir a l’exterior i sentir els sons quotidians mitjançant passejos sonors, desplaçant l’experiència sonora fora del marc institucional del concert. Aquesta actitud s’inscriu en una pràctica sonora expandida: artistes que utilitzen el so com a matèria artística més enllà de la música convencional, promovent una escolta no estrictament musical, com també apuntava Louise Lawler.

I en aquest sentit, Horta compara la pràctica sonora expandida amb el concepte de Rosalind Krauss del camp expandit de l’escultura, i la seva concreció evolutiva de l’escultura lligada al monument escultòric i alliberació posterior del pedestal, com un esdevenir lliure, una escultura més democràtica i no pas representar símbols d’estat i de poder controlador de masses i llibertats.

Horta també ens explica al monòleg com Max Neuhaus, el creador del concepte d’Instal·lació Sonora (enllaç) va rebutjar explícitament l’etiqueta d’art sonor i mai no va definir la seva obra en aquests termes que el qualificava d’arbitrari, poc rellevant i fins i tot condescendent. També es va distanciar de la categoria de “música” i va abandonar els auditoris com a espais de pràctica.

Hi trobo similituds entre les avantguardes, però sobretot en moviments pictòrics com l’Impressionisme, seria com que els sons s’alliberen de la partitura com l’escultura del pedestal, i com la pintura de la forma per expressar ambients que quasi sonen, com el Romanticisme i l’Expressionisme.

En l’última secció, anomenada Art sonor?, de l’exposició de la Fundació Miró, l’escultura de John Baldessari convida a posar el cap dins una trompeta gegant i escoltar simfonies beethovianes. La música també s’imagina i se sent, no només s’escolta. I és que hi ha moltes formes d’arribar-hi; Beethoven va produir les millors simfonies en l’època en què ja havia perdut l’audició. Ho aconseguia mitjançant la vibració!

Tornant als sentits. Científicament, tot és vibració perquè les partícules estan en constant moviment, però aquest espai es pot definir com un buit quàntic estructurat, on les partícules fonamentals no són esferes sòlides sinó excitacions de camps quàntics. Aleshores, si hi ha vibració hi ha ones i si hi ha ones hi ha so. Quin so faria la matèria? Però no ens deixem endur per l’art creatiu, la ciència ens ajuda a posar ordre. No totes les ones mecàniques en un medi material poden produir so, ja que no totes les ones són ones sonores.

Hi ha tot un univers sonor. Cada freqüència genera un patró diferent, i es demostra visualment, ja que el so no és abstracte, sinó que té una estructura física mesurable. I en “aquesta ona” us vull presentar el pare de l’acústica experimental, Ernst Chladni (c. 1787), que cap a finals del segle XVIII feia diversos experiments que avui en dia encara ens sorprenen; col·locava sorra fina sobre plaques metàl·liques, i feia vibrar la placa amb un arquet de violí i la sorra es desplaçava i s’acumulava a les zones on no hi havia vibració, amb el resultat de l’aparició de figures geomètriques espectaculars!

art-sonor
D’esquerra dreta: Experiment d’Ernst Chladni, figures-patrons de Chladni, i la maquinària actual per fer l’experiment.

La sonoritat produeix figures de Chladni, i altres nombroses interaccions amb les arts i les ciències, que de segur anirem descobrint conjuntament en aquesta assignatura d’Art Sonor. Sensació, sentits, fins i tot l’absència de so és sorprenent, ja que podem veure el que no sentim i sentim el que no veiem.

 

980 paraules,

Jordi Llort-Figuerola.

Debat0el Mòdul 1. Art sonor? Una interrogació crítica

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mòdul 0. De l’art diapositiu al VJ’ing de les raves.

Publicat per

Mòdul 0. De l’art diapositiu al VJ’ing de les raves.

Realment, a primera vista, m’espanta el curs, sobretot perquè faig tres assignatures més. Però avanço tot veient els deu mòduls d’iniciació textuals…
Realment, a primera vista, m’espanta el curs, sobretot perquè faig tres assignatures més. Però avanço tot veient els deu…

Realment, a primera vista, m’espanta el curs, sobretot perquè faig tres assignatures més. Però avanço tot veient els deu mòduls d’iniciació textuals i en àudio podcast o monòlegs com anomena l’Arnau Horta, amb una duració de temps considerables.

Potser en l’assignatura serem novells i novelles, iniciàtiques passes que de segur ens ompliran la ment i l’esperit. De fet, llegint i escoltant els primers Mòduls m’he trobat l’Eduard Comelles, que justament, l’he contractat per realitzar el pròxim 17 d’abril una actuació sonora del cant de la Sibil·la a l’església del Gremi de Pagesos de Tarragona. El motiu? Doncs, que dirigeixo i realitzo el comissariat de Jornal: Land Art als marges de Tarragona. Vídeoresum a:

https://www.instagram.com/reel/DQ4-3WBDURV/?igsh=eWJjcjgzazN6MGdq

 

A): De petit vaig ser el graller més jove del món casteller, dels 7 als 14 anys, però sense formació de solfeig, tots i totes tocàvem d’orella. Des d’aleshores he viscut la música d’espectador, però he treballat en VJ’ing amb el programa Arkaos, el Mòdul 8 i després el Resolume en festivals, Festes Majors i en les raves dels 1998-2005. Vaig començar amb VHS, taules de mescla de vídeo analògic i teclats amb teclat! Podeu visitar el web https://llortfiguerola.com/vjing/

B) Com que són programes visuals que poden anar interaccionats amb el so, el lligam amb la música encara crec que està per completar-se’m. C) També he jugat amb les caixes de ritme Roland 303, el synth DatoDuo i una Creative-Studio de Native-Instruments, i fins i tot n’hi he ensenyat al meu fill!

D i E) El que em fascina és veure el livecoding, ho he vist a l’Arts Santa Mònica i a l’Eufònic, amb artistes com Robert Cervera o Ben Chatein (@talvihorros) entre els poc coneguts però que m’han sorprès en els seus lives, i que he dibuixat en directe.

Serà un plaer continuar il·lustrant-me sonorament, amb vosaltres i amb l’assignatura d’Art Sonor del Grau d’Arts de la UOC.

Dato-Duo_intro

Dato-Duo_intro&visual

 

 


A) Quina és la vostra experiència amb el món del so?

B) Quina relació heu tingut amb la música fins ara?

C) Ens voleu compartir algun treball anterior que estigui relacionat?

D) Coneixeu artistes o obres de referència que considereu que pertanyen a l'àmbit de l'art sonor?

E) Podeu incloure enllaços, vídeos i altres materials relacionats.

Debat0el Mòdul 0. De l’art diapositiu al VJ’ing de les raves.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.