Debat0el SUBTERRANI // Instal·lació sonora
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola Maria del Mar,
m’ha semblat molt interessant aquest treball que has fet i parlar sobre l’absència i el dol. Trobo que el títol de l’obra està molt ben trobat, el larari, aquell petit altar casolà dedicat als Lars (divinitat domèstiques), com a cerimònia íntima i que comparteixes. La idea de l’olla, com a element personificat d’allò domèstic i quotidià, metàfora de la cuina i la taula com a espai de trobada, i d’on es projecta aquesta absència recuperada pel record, he pensat que era molt encertada. La veritat és que és una llàstima que no ho hagis pogut fer-ne partícips a més persones ni que puguem veure’n el resultat.
Salut i bon estiu!
Francesc
Molt bones Maria del Mar,
Felicitats per Lararium II. Crec que el teu projecte i el meu comparteixen aproximacions; com la memòria, la interacció del públic i l’activació d’objectes quotidians com a contenidors de relats personals i col·lectius.
Potser et centres més en el dol familiar i la reconstrucció afectiva de la figura de la teva tieta a través de la cuina, les receptes i els records domèstics, l ameva proposta trasllada aquesta dimensió memorial a l’àmbit territorial i etnogràfic, fent emergir les veus de la pagesia de les Hortes de Tarragona mitjançant la interacció amb pedres ceràmiques sensibles al tacte.
Converteixes l’objecte físic en un dispositiu d’escolta, però no queda clar si finalment has pogut fer servir els Xciters, crec que has fet servir el mecanisme detector de llum, però queda pendent cóm has realitzat les connexions dels mecanismes, i adjuntat les veus en .mp3 és segur, però ho has fet mitjançant MicroSD i targetes com les DFPlayer Mini que jo he utilitzat?
Com a possibles millores, crec que hauries d’activar la dimensió del públic, ampliant les possibilitats d’identificació amb objectes dels visitants i la connexió entre memòria íntima i experiència compartida.
La proposta ja planteja una evolució futura amb múltiples olles, sensors i una dimensió olfactiva, però també podria beneficiar-se d’una major contextualització espacial dels records, mitjançant visuals o arxius documentals que ajudin el públic a reconstruir l’univers familiar al qual remeten les veus. D’aquesta manera, l’obra mantindria la seva gran càrrega emocional i autobiogràfica.
Espero els teus comenataris, si encara estem a temps.
Atentament,
Jordi Llort-Figuerola.
Per cert, com que abans no he posat cap referent, ho faig en aquest paràgraf:
Com cites, l’artista Félix González-Torres transforma l’absència i el dol, i com Lararium II també, transformant l’experiència participativa per donar pas a la memòria, al record de la persona absent. També refeents com l’artista que ja anomenes Janet Cardiff, i Christian Boltanski. Boltanski converteix objectes quotidians en vestigis biogràfics. I amb Cardiff perquè les veus enregistrades evoquen les presències invisibles. També hi trobo una connexió amb el concepte de paisatge sonor de Murray Schafer, perquè la peça reconstrueix un entorn domèstic desaparegut a partir de sons, records i relats familiars.
Crec que aquest projecte també es pot relacionar amb algunes pràctiques de la instal·lació sonora participativa que hem treballat a l’assignatura del Taller d’Art Sonor, especialment aquelles que utilitzen l’objecte quotidià com a activador de memòria i presència. A Lararium II l’olla deixa de ser un simple contenidor per convertir-se en una interfície afectiva que connecta cos, record i escolta. Amb un aintencionalitat afectiva, buscant la proximitat i intimitat; les veus, els silencis i els costums familiars generen una experiència d’escolta íntima que convida el públic a acostar-s’hi amb cura i respecte.
A partir d’això, podria ser interessant explorar una capa sonora més enriquida, incorporant paisatges acústics vinculats als espais de vida de la tieta; potser podrien ser sons de cuina, de la llar o de l’entorn quotidià com el mercat, etc.
Moltes gràcies.