Publicat per 
…
Maria del Mar Calpena Ollé
Publicat per
Publicat per
Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència El projecte Lararium II és una instal·lació sonora i…
Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència El projecte Lararium II és una…
Lararium II: una proposta sobre la veu, la cuina, la memòria i l’absència
El projecte Lararium II és una instal·lació sonora i objectual concebuda per a la reinauguració del pis de Sant Feliu de Guíxols que vaig heretar l’any passat en morir la meva tieta, i que he estat reformant durant sis mesos. El projecte tanca el cicle d’un altre, Lararium, que vaig fer el semestre passat a l’assignatura de Taller de Videoart. A Lararium II el focus es desplaça de l’arxiu domèstic a la dimensió invisible de la memòria, davant la impossibilitat de recuperar la veu i els sabors de la cuina de la tieta. A l’antiga Roma, un lararium era l’altar domèstic, la zona del foc de la llar, on es recordava els avantpassats. Si a Lararium aquesta era la xemeneia de la casa, a Lararium II és la cuina, un entorn en el que vaig passar moltes hores felices aprenent a cuinar de la mà de la meva tieta (l’origin story del meu interès pel menjar com a matèria artística). Lararium II conclou el dol que ha atravessat tota la reforma i el converteix en so, però és un so volgudament alegre. En el moment en que els convidats aixequen la tapa de l’olla se senten les velles receptes de la meva tieta, se’n sent a ma mare, a ma germana i a mi comentant els vells dinars familiars, i se sent el brogit de l’oli i de la cocció. El tancament de la tapa restableix el silenci; l’olla conté un univers potencial d’afectes passats i presents.
Esbós secció tècnica
El sistema opera amb un sistema de reproducció mecanitzada similar als de les targetes de felicitació musicals. Les olles de la meva tieta han de servir com a caixa de ressonància acústica per a cada track, tot i que encara he de definir si hi haurà sons en totes les olles, quantes n’hi haurà o si en algunes hi haurà realment menjar. Al capdavall, la instal·lació és una celebració de retrobament.
El hardware seran mòduls de gravació de so programables amb xip de memòria flash integrada, port USB de càrrega de dades i els altaveus més potents que trobi (de moment, només 0,5w), accionat per sensor lumínic. He intentat de trobar-ne de més potents, però tots implicaven unes habilitats de soldadura que no tinc, o no podia garantir que arribessin a temps per fer la pràctica.L’alimentació es farà amb les dues piles integrades, suficients per a l’estona de la benvinguda. L’automatització es farà mitançant el sensor lumínic LDR, que aprofitarà la capacitat de tancament de l’olla per registrar foscor absoluta. L’obertura de la tapa permet l’entrada de llum, cosa en teoria ha de fer que caigui la resistència metàlica que tanca el circuit, i farà sonar l’MP3. Aquest és el format en el que hauré de treballar el material sonor, que per les característiques tècniques de la placa ha de ser en mono (tot i que estic barallant la possibilitat de posar-ne dos en una mateixa olla, però el cost és un factor limitant). Les pistes les editaré en Audacity, i vull fer un vora de feltre negre al voltant de l’olla per assegurar-me’n la estanqueitat.
Debat0el Preentrega Pràctica Art sonor: Lararium II
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Maria del Mar,
m’ha semblat molt interessant aquest treball que has fet i parlar sobre l’absència i el dol. Trobo que el títol de l’obra està molt ben trobat, el larari, aquell petit altar casolà dedicat als Lars (divinitat domèstiques), com a cerimònia íntima i que comparteixes. La idea de l’olla, com a element personificat d’allò domèstic i quotidià, metàfora de la cuina i la taula com a espai de trobada, i d’on es projecta aquesta absència recuperada pel record, he pensat que era molt encertada. La veritat és que és una llàstima que no ho hagis pogut fer-ne partícips a més persones ni que puguem veure’n el resultat.
Salut i bon estiu!
Francesc
Molt bones Maria del Mar,
Felicitats per Lararium II. Crec que el teu projecte i el meu comparteixen aproximacions; com la memòria, la interacció del públic i l’activació d’objectes quotidians com a contenidors de relats personals i col·lectius.
Potser et centres més en el dol familiar i la reconstrucció afectiva de la figura de la teva tieta a través de la cuina, les receptes i els records domèstics, l ameva proposta trasllada aquesta dimensió memorial a l’àmbit territorial i etnogràfic, fent emergir les veus de la pagesia de les Hortes de Tarragona mitjançant la interacció amb pedres ceràmiques sensibles al tacte.
Converteixes l’objecte físic en un dispositiu d’escolta, però no queda clar si finalment has pogut fer servir els Xciters, crec que has fet servir el mecanisme detector de llum, però queda pendent cóm has realitzat les connexions dels mecanismes, i adjuntat les veus en .mp3 és segur, però ho has fet mitjançant MicroSD i targetes com les DFPlayer Mini que jo he utilitzat?
Com a possibles millores, crec que hauries d’activar la dimensió del públic, ampliant les possibilitats d’identificació amb objectes dels visitants i la connexió entre memòria íntima i experiència compartida.
La proposta ja planteja una evolució futura amb múltiples olles, sensors i una dimensió olfactiva, però també podria beneficiar-se d’una major contextualització espacial dels records, mitjançant visuals o arxius documentals que ajudin el públic a reconstruir l’univers familiar al qual remeten les veus. D’aquesta manera, l’obra mantindria la seva gran càrrega emocional i autobiogràfica.
Espero els teus comenataris, si encara estem a temps.
Atentament,
Jordi Llort-Figuerola.
Per cert, com que abans no he posat cap referent, ho faig en aquest paràgraf:
Com cites, l’artista Félix González-Torres transforma l’absència i el dol, i com Lararium II també, transformant l’experiència participativa per donar pas a la memòria, al record de la persona absent. També refeents com l’artista que ja anomenes Janet Cardiff, i Christian Boltanski. Boltanski converteix objectes quotidians en vestigis biogràfics. I amb Cardiff perquè les veus enregistrades evoquen les presències invisibles. També hi trobo una connexió amb el concepte de paisatge sonor de Murray Schafer, perquè la peça reconstrueix un entorn domèstic desaparegut a partir de sons, records i relats familiars.
Crec que aquest projecte també es pot relacionar amb algunes pràctiques de la instal·lació sonora participativa que hem treballat a l’assignatura del Taller d’Art Sonor, especialment aquelles que utilitzen l’objecte quotidià com a activador de memòria i presència. A Lararium II l’olla deixa de ser un simple contenidor per convertir-se en una interfície afectiva que connecta cos, record i escolta. Amb un aintencionalitat afectiva, buscant la proximitat i intimitat; les veus, els silencis i els costums familiars generen una experiència d’escolta íntima que convida el públic a acostar-s’hi amb cura i respecte.
A partir d’això, podria ser interessant explorar una capa sonora més enriquida, incorporant paisatges acústics vinculats als espais de vida de la tieta; potser podrien ser sons de cuina, de la llar o de l’entorn quotidià com el mercat, etc.
Moltes gràcies.